Not铆cia destacada: ACN –聽La titularitat del canal Xerta-S茅nia s’ha cedit a la Generalitat i el Govern treballa en un nou disseny perqu猫 l’actual infraestructura de formig贸 quedi inutilitzada a Roquetes (Baix Ebre). A Xerta i Aldover es podr脿 regar l’estiu del 2023, i a final d’any es licitaran les fases 2 i 3 a la vegada que es presentar脿 el projecte per desenvolupar noves fases “sense allargar el canal”, ramificant la xarxa des de Roquetes cap al Montsi脿, amb canonades i basses de regadiu. Com ha apuntat Albert Salvad贸, delegat del Govern a l’Ebre, es vol “blindar” el canal perqu猫 no pugui servir mai per fer transvasaments de l’Ebre cap al sud. “Ens dona tranquil路litat i es consolida com el canal Xerta-Roquetes, per regar nom茅s les Terres de l’Ebre”, ha explicat.

Com ha detallat Jes煤s G贸mez, director dels serveis territorials d’Acci贸 Clim脿tica a l’Ebre, el Departament est脿 treballant per fer arribar l’aigua de rec amb canonades, basses, una xarxa de distribuci贸 fins als camps i estacions de bombament on sigui necessari. Aquest ser脿 el sistema de la quarta fase del canal en endavant, i des de Roquetes cap al Montsi脿 (on la taca de regadiu suposa el 80% de la superf铆cie prevista). A Roquetes, despr茅s de les tres primeres fases, 茅s on es deixaran d’executar obres al canal de formig贸 (perqu猫 el canal utilitza el tra莽at per貌 no l’antiga estructura del Xerta-S茅nia).

El projecte per engegar la xarxa de regadiu t茅 un pressupost inicial de la Generalitat de 50 milions d’euros i la primera fase estar脿 llesta l’estiu del 2023. “Anem retardats 鈥 esperaven tenir-ho en聽3聽mesos i ha costat 6- perqu猫 en arrencar, s’ha de fer una transfer猫ncia des de la Generalitat a la Comunitat de Regants per la cessi贸 d’infraestructures. 脡s una part complicada, per貌 que nom茅s 茅s necess脿ria a l’inici”, ha detallat. El regadiu arribar脿 a m茅s de 16.000 hect脿rees, com estava previst. “Nom茅s canvia la manera com fem arribar l’aigua, no afecta ni els volums ni les superf铆cies de rec”, ha insistit G贸mez.

Fibra i electricitat

La Comunitat de Regants vol impulsar tamb茅 un projecte per cobrir el canal 鈥搃 fins i tot les basses de regadiu鈥 amb plaques fotovoltaiques per abaratir el consum energ猫tic de la infraestructura, aix铆 com desplegar-hi una xarxa de fibra 貌tica per portar tecnologia “de regadiu intel路ligent” a les finques que ho sol路licitin.

L’Ebre, pol estrat猫gic de l’energia blava al Mediterrani occidental

El director ebrenc d’Acci贸 Clim脿tica, Alimentaci贸 i Agenda Rural tamb茅 ha destacat l’increment de les ajudes que tindran les empreses ebrenques per desplegar projectes d’economia blava. Dels 5 milions d’euros que es van rebre l’any passat al territori, enguany s’ha passat a 14 milions d’euros -2,6 des del Grup d’Acci贸 Local de Pesca (GALP聽Mar de l’Ebre) i 11 dels fons europeus鈥. Els recursos finan莽aran 85 projectes.
“Hi ha una clara tend猫ncia de dinamisme empresarial vinculat a l’economia del mar i s贸n projectes d’economia productiva, que generen riquesa i llocs de treball”, ha remarcat.聽G贸mez ha insistit en el creixement de l’economia blava a les Terres de l’Ebre, que l’any passat ja representava el 30% de tot Catalunya. “Generant capacitat i amb la voluntat que vagi a m茅s, es treballa i es dona capacitat inversora a les empreses perqu猫 les Terres de l’Ebre esdevinguin el pol estrat猫gic de l’economia blava de la Mediterr脿nia occidental”, ha defensat.

Foto: Anna Ferr脿s – El delegat del Govern a les Terres de l’Ebre, Albert Salvad贸, i el director territorial d’Acci贸 Clim脿tica, Jes煤s G贸mez. Imatge del dimarts 22 de febrer del 2022.