Reprodueix l'àudio
El 2 de juny es farà l’acte administratiu de l’inici de les obres i l’endemà començarà l’estudi geotècnic per determinar l’espai on s’ha d’instal·lar la gran grua que retirarà el monument per si cal reforçar la platja fluvial. Un mes després s’ha de repetir l’estudi geotècnic i, si tot va com està previst, es començarien els treballs de pavimentació de l’espai i la col·locació de la grua. Es muntarà una bastida al voltant del monument i el 18 de juliol es començarà a retirar. Uns quinze dies després, a inicis d’agost, l’actuació hauria d’haver finalitzat i “l”skyline’ de Tortosa serà absolutament diferent”, segons Domènech.
Per a la directora general de Memòria Democràtica no han d’haver excessius problemes tècnics ni pluviomètrics per tirar endavant els treballs, ja que fa més de dos anys que s’està estudiant. Es va encarregar un estudi de viabilitat a un reconegut arquitecte de Tortosa, Antoni López Daufí, que juntament amb altres tècnics van determinar que la millor manera de fer-ho era en aquesta època de l’any i utilitzant una gran grua. Domènech admet que en qualsevol obra “sempre hi ha problemes”, i més en “una cosa que no s’ha fet mai”, però confia que els diferents professionals sabran trobar solucions als inconvenients que puguin sorgir.
Davant de les accions administratives i judicials impulsades per entitats com el Col·lectiu per la Reinterpretació del Monument de la Batalla de l’Ebre de Tortosa (Corembe) amb l’objectiu d’aturar la retirada, Domènech referma que tot s’ha fet segons la legalitat. Creu que no prosperaran ni els recursos en contra de la modificació del planejament urbanístic municipal ni el contenciós-administratiu en contra de l’adjudicació de les obres per part del Govern. “El Departament de Justícia té la voluntat de tirar endavant, i ara mateix no contemplem que això pugui canviar”, assegura.
De fet, recorda que la consellera de Justícia, Ester Capella, va prometre fa molts mesos que el monument es retiraria “i no s’ha fet abans per fer els passos ben fets i tenir-ho tot ben lligat abans de dir el pas següent”. “Hi ha dues associacions a favor del manteniment del monument, que pensem que és una ofensa als demòcrates, però, a més, hi ha una llei de memòria històrica que s’està incomplint”, afirma.
Un cop retirat el monòlit, el Govern vol senyalitzar la zona com a espai de memòria, explicant la lluita d’associacions i ciutadania de Tortosa perquè “aquesta anomalia democràtica desaparegués” i “empenyent les administracions” a fer-ho possible. La Generalitat també està pensant en fer una exposició temporal itinerant per tot Catalunya per explicar com s’ha fet possible la retirada. Més endavant hi hauria un debat ciutadà per decidir “de quina manera es posa punt final a aquesta llarga història”.
La Comissió per la retirada de símbols franquistes de Tortosa ha celebrat aquest diumenge que el Govern hagi fixat el 18 de juliol com la data per començar a retirar el monument franquista, situat al mig del riu Ebre al seu pas per la ciutat tortosina. L’entitat ha demanat que es compleixi el calendari d’actuacions i que no es demori més la seva retirada. “És una vergonya monumental que encara el tinguem”, ha afirmat a l’ACN Marissa Panisello, membre de la comissió. El col·lectiu considera que és una “vergonya històrica” que hagin passat 55 anys d’ençà que el dictador va inaugurar el monòlit. A més, esperen que no s’admetin a tràmit cap dels recursos interposat per aturar la seva retirada i que les autoritats museïtzin l’espai.
Preguntada sobre el simbolisme de la data triada per iniciar els treballs de desmuntatge, Panisello ha assenyalat que hi ha altres dates simbòliques, com el 21 de juny de 1966, quan el dictador Francisco Franco va inaugurar el monument. Amb tot, ha subratllat que el més important és que el retirin. “Més que les dates valorem que el treguin, enguany que Tortosa és la Capital de la Cultura Catalana podrem celebrar que aquest llast desaparegui de la ciutat, perquè ho ha estat durant 55 anys, és una vergonya històrica i indignant per a tota la gent que ha patit la dictadura franquista”, ha dit.
Pel que fa a les accions judicials i administratives impulsades per entitats com el Col·lectiu per la Reinterpretació del Monument de la Batalla de l’Ebre de Tortosa (Corembe), Panisello confia que no prosperin. “La por sempre existeix, esperem que cap jutge ho admeti a tràmit perquè és clarament un monument franquista”, ha argumentat. I en aquest sentit, ha recordat que des del 2007 hi ha en vigor la llei de Memòria Històrica.
Un cop el monument franquista estigui retirat, l’entitat proposa que l’espai es museïtzi i que serveixi per explicar les raons per les quals s’ha tardat tants anys a desmuntar el monòlit franquista. “Tortosa va ser front de guerra, es van tirar moltes bombes aquí i es va patir molt, penso que cal lligar-ho tot, el monument es va fer 25 anys després pels franquistes per commemorar els anys de pau, que no diguin que és monument a la batalla de l’Ebre perquè està molt clar quin monument és i quin significat té”, ha tancat Panisello.
El Col·lectiu per la Reinterpretació del Monument de la Batalla de l’Ebre de Tortosa (Corembe) ha lamentat aquest diumenge que el Govern hagi establert el 18 de juliol com la data per iniciar el desmuntatge del monument franquista. L’entitat tornar a reclamar que es reinterpreti el monòlit, tal com va demanar la ciutadania en la consulta popular celebrada el 28 de maig del 2016. “Iniciar unes obres en diumenge no és una actuació normal d’una administració, sinó que és més un xou d’autobombo per tots els seus seguidors”, ha afirmat el seu portaveu, Joan Otero. El col·lectiu ja ha presentat recursos per frenar la retirada i indica que podrien emprendre noves accions, ara que ja hi ha la data fixada per començar els treballs.
A l’abril, Corembe va recórrer la licitació i la llicència d’obres per retirar el monument franquista. D’una banda, va presentar un recurs contenciós administratiu al jutjat de Barcelona amb l’argument que la Generalitat no té competències perquè no pot acreditar que en sigui titular. El recurs també qüestionava que l’empresa pública CIRE, del Departament de Justícia, sigui l’òrgan competent per licitar i adjudicar els treballs de retirada del monòlit. D’altra banda, Corembe també va presentar un recurs a la resolució de la junta de govern de l’Ajuntament de Tortosa que va atorgar la llicència d’obres.
Segons la directora general de Memòria Democràtica, Gemma Domènech, les accions administratives i judicials impulsades per Corembe no prosperaran, perquè diu, s’han fet tots els passos segons la legalitat. “Que un pugui dir que no prosperaran fa una mica de temor, vull entendre que hi ha una independència de tot; ara que hi ha la data començarem la corrida de bous”, ha defensat Otero. El portaveu considera que és una anomalia democràtica que no es respecti el mandat de la consulta popular, que va ser favorable a mantenir el monument. “L’anomalia democràtica és no fer cas al poble, hem de reinterpretar-lo i fer-ne un lloc de pau i reconciliació i no anar a grans xous amb grues, Tortosa es mereix alguna cosa més”, ha dit.
Otero ha assenyalat que el monument “ja no és franquista sinó d’etapa franquista”, ja que s’han extret tots els elements relacionats amb la dictadura, com les plaques commemoratives. “L’àliga que es veu no és l’àliga romana o feixista, que està dempeus i significant el poder terrenal, de l’emperador; en canvi, la del monument està volant”, ha argumentat. Segons ell, es tracta d’un “monument espiritualitzat” que no té cap element de guerra. “Un cop extrets els elements –franquistes- no fa mal a ningú, a qui li faci mal és que possiblement té una mica la ment tancada”, ha afegit.
A banda, des de l’entitat demanen la creació d’una comissió d’experts per avaluar possibles propostes per reinterpretar el monòlit. “Està al carrer principal de Tortosa, on s’està restaurant la façana de la catedral, amb les dues façanes fluvials, podria ser un atractiu turístic de categoria, internacional; Si es reinterpretés seríem un model de societat”, ha opinat.
Foto: Mar Rovira – Pla general del monument franquista de Tortosa a l’Ebre, el 23 de febrer del 2020.
