Reprodueix l'àudio
Notícia destacada: ACN – L’Institut per al Desenvolupament de les Comarques de l’Ebre (IDECE) que el gestiona posa en marxa també els serveis de suport, la vigilància i l’ajuda a la navegació, el pas de la reclosa de l’assut de Xerta, la senyalització del canal, el manteniment dels embarcadors i la neteja d’algues. El nombre d’usuaris ha crescut exponencialment els últims anys, per això es preveu superar els 33.000 de l’any passat. El director de l’IDECE, Josep Maria Sáez, confia que el cabal de l’Ebre es mantingui similar al de l’hivern, tot i la sequera, per no interferir en aquesta activitat, a la qual es dediquen prop d’una vintena d’empreses.
Els paràmetres de cabal del tram final de l’Ebre per a la navegabilitat, sobretot per a les embarcacions a motor, són d’un màxim de 500 metres cúbics per segon, en cas que es produís una avinguda d’aigües per pluja o per desembassaments, i d’un mínim de 100 metres cúbics per segon (a Ascó) o 80 metres cúbics per segon (a Tortosa). A l’hivern, tota i les escasses pluges, el cabal s’ha mantingut en aquest interval i des de l’IDECE confien que sigui així també durant la campanya de navegabilitat, que arrenca coincidint amb la Setmana Santa i acaba el 31 d’octubre.
Com explica Sáez a l’ACN, no ha estat tampoc un any especialment complicat pel que fa a macròfits. Amb la via navegable oberta es posa en marxa el servei de neteja “habitual. “No hem trobat situacions de col·lapse”, diu el director. L’IDECE compta amb una embarcació gran que fa el recorregut d’Ascó a Amposta, i per “moments puntuals” si hi ha alguna concentració, per pujades o descensos del nivell de l’aigua, de punts en concrets, embarcadors o passos de barca, disposen d’una segadora petita que treballa allà on se sol·licita.
Per evitar que es propaguin plagues com la del caragol maçana o el musclo zebra, es mantenen algunes mesures per a les embarcacions que naveguen per l’Ebre per tal d’evitar la propagació de plagues, com són els controls que s’han de fer abans de posar l’embarcació al riu i després de treure-la. Les barques reben un certificat d’aquesta desinfecció.
Més turisme, més usuaris
“Com l’afluència de turisme al territori ha anat creixent, un dels actius que tenim com la navegació del riu, especialment els caiacs i els vaixells Lo Roiget, Lo Llagut i Lo Sirgador, dels ajuntaments d’Ascó, Benifallet o Tortosa, ha anat creixent”, ha remarcat Sáez. La tendència a l’alça no s’atura i des de l’IDECE esperen que tothom pugui descobrir el riu des de dins, i el seu entorn, per conèixer la Reserva de la Biosfera de les Terres de l’Ebre, els productes agroalimentaris que es fan. “La navegació juga un paper important per conèixer l’eix central de la Reserva que és el mateix riu”, ha remarcat el director de l’IDECE.
Nou camí de sirga recuperat a Tortosa
D’altra banda, l’DECE finançarà amb 450.000 euros la recuperació del camí de sirga de Tortosa, entre el barri de Ferreries i Jesús. Aquests passos naturals a tocar del riu Ebre es feien servir per remuntar el curs fluvial amb animals que estiraven les barques. El nou camí de sirga inclou la construcció d’un pont per salvar el pas del barranc dels Molins. El projecte està redactat i s’ha d’aprovar definitivament per tramitar les obres. La via s’unirà amb un altre projecte, a càrrec de l’EMD de Jesús, que ha de connectar el camí de sirga fins a l’entrada del poble “de manera còmoda”.
Foto: Ferràs, Anna – Sortida dels caiacs des de Móra d’Ebre en la segona Baixada Vogant per l’Ebre.
