Reprodueix l'àudio
Notícia destacada: ACN – El govern espanyol segueix endavant amb el segellament definitiu dels pous del projecte Castor. Després que el Tribunal Suprem rebutgés el contenciós administratiu presentat per l’expromotora, Escal UGS, en contra del desmantellament, el Ministeri per la Transició Ecològica ha fet pública l’autorització perquè Enagás ocupi terrenys públics per iniciar l’obra. Costarà prop de 70 milions d’euros i han d’acabar el desembre de 2023. No serà una tasca fàcil: Enagás haurà de netejar les restes de petroli dens trobat dins dels pous injectant-hi fluids i monitoritzant canvis de pressió que podrien provocar sismicitat. La Plataforma Ciutadana en Defensa de les Terres del Sénia ha saludat l’anunci com “el principi de la fi del projecte Castor”.
El Servei Provincial de Costes de Castelló va publicar dimarts al BOE la sol·licitud per l’ocupació temporal de terrenys de domini públic marítim-terrestre per efectuar els treballs de segellament i abandonament definitiu dels pous. Amb la sentència del Suprem esvaint qualsevol possible dubte jurídic al respecte i més de dos anys després que el Consell de Ministres anunciés els treballs, Enagás es prepara, ara sí, per fer efectiu el segellament i abandonament definitius dels tretze pous associats al magatzem de gas submarí Castor.
Unes tasques que es pressuposen urgents, atès que s’efectuaran amb els segells temporals instal·lats l’abril de 2016 caducats des de fa diversos anys, segons va reconèixer recentment el govern espanyol. El programa d’execució preveu que les feines a la plataforma marina s’iniciïn a mitjan febrer d’aquest pròxim 2022, per poder finalitzar-les al desembre. En un primer moment, es preveu aïllar els pous de la formació magatzem. Enagás sosté que un cop completada aquesta operació aïllament el risc de terratrèmols “deixa d’existir”.
Es tracta, sense dubte d’un dels aspectes més controvertits de l’operació, sobretot després que les injeccions de gas en període de proves al magatzem provoquessin més d’un miler de sismes a partir de setembre de 2013. De fet, segons dibuixa el projecte, el que habitualment és una operació aparentment senzilla i rutinària, a la pràctica no ho serà tant. El problema, segons admet Enagás, és la presència d’un fluid “altament viscós i dens a l’interior dels pous”, que obligarà a netejar-lo per garantir l’adherència del segellat de ciment.
Es tracta, amb tota probabilitat, de petroli que no va poder extreure Shell durant l’explotació del jaciment durant els anys 70 i 80 del segle passat. La seva presència a l’interior del magatzem, suposadament inadvertida per Escal UGS en el moment de dissenyar i començar a operar el projecte, podria haver condicionat decisivament el fiasco final de les injeccions. Experts consultats per l’ACN, a més, mostren la seva sorpresa davant del fet que aquest petroli dens –que es coneix popularment com a ‘xapapote’- hagi aparegut ara en uns pous de producció que, segons van declarar al recent judici a l’Audiència de Castelló els llavors responsables d’Escal UGS, no s’haurien utilitzat en cap moment per intentar extreure gas.
Així doncs, aquesta operació de neteja s’executarà, segons precisa Enagás al mateix projecte, tractant d’evitar la injecció de fluids al seu interior perquè “el risc de sismicitat induïda sigui el menor possible”. La idea inicial és poder instal·lar, prèviament, un tap de fons per, posteriorment, injectar uns 1.700 metres cúbics de fluids de neteja –aigua de mar en un 90% i productes químics-, que hauran de ser recuperats en superfície.
Els riscos d’injectar més fluids
Però si la brutícia acumulada impedeix la instal·lació del tap de fons, adverteix la companyia encarregada dels treballs, caldrà netejar el pou abans de la instal·lació, una tasca que s’haurà de fer “evitant la injecció de quantitats significatives de fluid al jaciment i amb una monitorització contínua de la pressió del mateix, mitjançant els sensors instal·lats en els pous d’observació”.
Davant de tot plegat, el projecte ha previst un protocol d’actuació davant la sismicitat, elaborat per l’Institut Geogràfic Nacional (IGN), que permeti “minimitzar” el risc durant les operacions de segellament i abandonament “tenint en compte també l’alarma social que es pugui suscitar”. El protocol està basat en un sistema de semàfors, amb un sistema d’alertes en el cas de detecció de terratrèmols –a través de la xarxa de sismògrafs de l’IGN o els de l’Observatori de l’Ebre- en una àrea de 20 quilòmetres al voltant de la plataforma Castor. En funció dels llindars que poguessin assolir els sismes i els valors de pressió a l’interior del magatzem, s’activaria un protocol a partir del qual les tasques s’aturarien, es mantindrien en alerta o continuarien.
El projecte té un cost de 69,65 milions d’euros, segons els càlculs fets públics per la mateixa Enagás. La contractació dels serveis integrants, amb 31,18 milions, així com la mobilització d’un ‘Jack-up’ especial, una plataforma mòbil de perforació auto-elevadora utilitzada per aquest tipus de treballs al mar del Nord, amb un cost de 20,36 milions, són les partides més voluminoses del pressupost. Està previst que en les tasques hi participin un centenar de treballadors.
Pas previ al desmantellament
Tot i lamentar que el cost d’aquesta obra recaurà, novament, sobre les butxaques de la ciutadania, la Plataforma Ciutadana en Defensa de les Terres del Sénia ha celebrat l’anunci ministerial com un clau pràcticament definitiu al taüt del projecte Castor. “Ja és una bona notícia. Si després de tots aquests any aconseguim que dins del mar no és farà res, ja serà una bona cosa. I si queda tot tapat, la plataforma marina ja no serveix per a res: és un estorb i s’ha de treure”, ha afirmat el portaveu de l’entitat, Evelio Monfort. El procés total de desmantellament, segons ja va avançar l’ACN, podria suposar un cost d’uns 260 milions d’euros.
El moviment social que lluita des de 2007 en contra del magatzem de gas submarí ha manifestat també la seva indignació davant la pretensió de l’accionista majoritari de l’exconcessionari, el grup ACS de Florentino Pérez, d’estudiar la reclamació de possible lucre cessant a l’estat espanyol després de la sentència que ha absolt els seus dos exdirectius de causar els terratrèmols. Després del fracàs de les injeccions en període de proves, Escal UGS va renunciar al projecte i el va retornar a l’Estat el juliol de 2014 sense haver-lo arribat a posar en marxa. El govern del PP va aprovar indemnitzar l’empresa amb 1.350 milions d’euros.
“Si no has acabat l’obra, no tens dret ni a cobrar. En canvi, aquí es paga tot el deute de l’empresa i encara diuen que han perdut diners. Algú ens hauria d’explicar com es perden, quan en un principi ens dient que costaria 500 milions, després 800 i, al final, n’ha costat 1.400. Perden diners? I ara s’atreveixen a dir què demanaran lucre cessant? De què? Si no has acabat l’obra, si vas produir els terratrèmols perquè no vas fer els estudis que et demanaven?”, ha inquirit Monfort.
